|
|||||||
|
|
|
|||||
|
|
|||||||
GALERIA@ VIRTUART |
||
En col.laboració amb
EXPOSICIÓ D'ARTUR HERAS Per Artur Heras Continuum... és aquí una paraula de resistència, és una prova de desesperança i és una forma d'obrir el procés crític de la creació. Potser siga també la renovació de certs llenguatges personals, al mateix temps que la continuïtat o vigència d'aquests. Tot sistema de treball comporta una presència important d'allò que el temps, la pròpia experiència individual i col·lectiva, acumula com a referents dels discursos tancats en els propis mites. Renovar aquests models intercanviant-los amb altres diferents, o menys recurrents, presenta la dificultat, afegida a la intrínseca, de parèixer forçada o esnob, quan no directament fallida. Fins i tot en aquest últim supòsit, és preferible assumir aquests riscs abans que practicar la fórmula de reproducció de les aparents senyals d'identitat, en les que, sovint, queda encunyada l'activitat d'un artista plàstic. Senyals o gests que, en haver nascut sota el supòsit de l'autenticitat de l'emoció, no haurien mai de sucumbir a l'academicisme. |
|
De l'altre costat, la diversificació i el
"novedisme", implícit i suposadament present en el medi, introdueixen
contradiccions valoratives quan el nou ja no ho és tant, bé per conegut, bé per tot el
contrari: és a dir, perquè acumula major quantitat de desconeixements. Per què i per a què aquests esforços en tractar de mantenir el que ja se sap o es creu millor? Tot està invitant-nos a ser desplaçats pel altra cosa, per allò desconegut que ocuparà un lloc preferent, significant. Com pot el resultant d'aquest forcejament estar dotat d'autoritat i arribar a reflectir d'alguna manera el coneixement -la mestria- que l'experiència sol destil·lar? |
| No ens preocupa l'ordre o la reglamentació
del món, perquè poca o cap importància té el "com" per a la contemplació;
però també els treballs i els dies erosionen la consciència de l'artista i, al final,
molts individus introdueixen en lloc preferent les seues preguntes morals. Desorientats, també sabem que un pas va darrere l'altre. I obsessionats. |
|
© Hortavirtuart 1999 |
